La trista història de Paul Pena

Paul Pena va ser un músic nord americà d'ascendència Capverdiana, i que va treballar en àmbits tan variats com el Jazz, el Blues, el Flamenc, el R&R, i la música Tuvana (pròpia del territori siberià i mongol.
Va néixer amb un glaucoma congènit que va provocar que als vint anys fos completament cec.
A finals dels seixanta va fer diverses vegades de teloner dels Mothers of Invention, i els Grateful Dead el van adoptar com a protegit. Imagineu-vos que pot suposar per un músic experimental fer de teloner ocasional per els Dead.
Al 1972 va editar el seu primer disc "Paul Pena".
L'any següent Albert Grossman li havia de fer de manager i productor del nou disc. Grossman jà era un guru musical (manager de Peter Paul and Mary. Dylan, Janis Joplin, i John Lee Hooker entre molts altres). Dons unes disputes de Pena i Grossman (Grossman era conegut entre altres coses per aquesta frase: "Després d'haver-me conegut seràs un 10% més llest, és normal dons que t'ho cobri"), van fer que l'àlbum no s'edites fins el 2000. Unes maquetes però, es van escapar del magatzem en el que les havien abandonat i al 1977 Steve Miller Band va incloure el tema "Jet Airliner".
Pràcticament aquesta va ser la seva font de subsistència en els últims i penosos anys de la seva vida.
El 1984 va descobrir el cant tuvanes, i và començar a aprofondir sobre aquest curiós tipus de cant "ventriluoquic". Al 1999 un documental sobre el tema amb ell de protagonista va guanyar l'apartat corresponent a Sundance.
Va haver de patir encara la mort de la seva dona amb insuficiencia renal, un incendi a casa seva que le va deixar uns dies en coma, el diagnostic i tractament d'un cancer que finalment no ho era, i va acabar morint el 2005, malvivint sobretot dels drets de Jet Airliner.




Primer Album




Jet Airliner (per ell mateix)




cantant Tuva



un blues per els nens siberians...