divendres, 9 de gener del 2009

3 raons per compar vinil (de POPSENSE)

3 Reasons Why You Should BUY VINYL

Zak Krone STAFF WRITER

Well with all this time off what have I been doing? Devolving. No, I don’t have four toes on each foot now, I’m going back to the motherland of sound, Vinyl. Why, might you ask? Well, here are a couple of reasons.

1) It’s cheaper – Okay, I know nothing is cheaper than free, which is how much everything from Torrent sites cost, but records are cheap. Yesterday, I walked out of a local record store with Steely Dan’s “Aja”, A Tribe Called Quest’s “The Low End Theory”, and The Pretenders Debut album for $7. Even records that are only a year or two old can sell for 5-6 bucks (ex. The Root’s “Game Theory”). At the very least, you can sleep easier at night knowing that you paid something for all that music that you stole.

2) It sounds better – What what what? That’s right, it sounds better (especially if it’s new vinyl). I love the convenience of MP3s (I’m not deleting my music collection because I got a record player) but digital processing is unkind to most recorded material. Guitars, organs, drums, all sound “flat” compared to vinyl. Most important, instruments get mashed together with digital audio. I listened to the Roots “Game Theory”, only to realize there was a guitar strumming in the background that I never even knew was there when I listened in on my iPod.

3) Vinyl is more involving – There is no better way to force yourself to listen to good music, than to start listening in on vinyl. It is THE only format that is album oriented. Force artist to write more than three good songs, buy vinyl.
----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
Editor's note: The new Animal collective album was released January 6 on vinyl...14 days BEFORE the digital release! End of article-

dijous, 8 de gener del 2009

Song Meanings

Una pàgina, a la que pots trobar les lletres de milers de cançons, ordenades també per artista, i en moltes, discussions sobre la temàtica del texte.

Clicar el titol per entrar-hi.

dimecres, 7 de gener del 2009

Una història del març del Jeffrey Lewis i la seva novia (vaja, ex-novia)

Anyway, this isn’t a review of the show because really, who cares what I think? What I really wanna tell you about is what happened after the show.
Jeffrey Lewis @ North Star Bar
Before Jeffrey Lewis played his last track he mentioned that he and bandmate Helen would have to sleep in their ‘91 Toyota if no one offered a place for them to crash. So of course I offered. Hell, I had an extra empty bed and I live just ’round the corner. They took me up on it and no, (un?)fortunately there was no late night drug/drink/dance/orgy, just a glass of water for everyone then off to bed.
But the next morning we all got up early and after breakfast I mentioned that I had to take a train to Hershey to meet up with the family. They had a gig in Cleveland that night and had to drive that way anyway, so I hitched a ride. How cool is that? So being the music geek that I am I pelted them with questions. “Heard of Dr. Dog? The Pastels? Not only had they heard of every obscure band name I threw at them, but they performed/collaborated/lived with almost every one. Dang.

But I was kicking myself because despite the countless hours I spend reading up on obscure bands I knew nothing about them. They’re usually a four piece but Jeffrey’s brother and the drummer decided to bag it half way through the current tour. He’s been performing since the mid ’90s and is quite big in Europe. Just take a look at this extensive tour schedule. And they have to drive to each show alone. I guess I’m finally glad I didn’t become a rock star. Not a glamorous life on the road.
Go see these fine folks and tell them I sent you.

So that’s my Easter story…

Wait, one more:

While Jeff slept in the back seat Helen and I were talking about Hershey, PA and the chocolate company. She said that for a third grade letter writing assignment, each child in class was supposed to pick their favorite candy bar and write to the company and among other things, suggest improvements. She chose Reese’s Peanut Butter Cups and suggested to Hershey (the maker) that they mold them in different shapes for each holiday. She even offered some examples, like maybe the shape of an egg for Easter.

She was the ONLY kid in class who didn’t receive a nice form letter from the company.
Not only that, but the teacher didn’t believe Helen ever sent the letter since everyone else got a reply.

The real kicker? The VERY next year, guess what hit the candy shelves? You guessed it.

True story.

Lawsuit!

Wait. On second thought, don’t. My Hershey stock is already worth a fraction of what it once was!

Jeffrey Lewis- Posters (right-click to download mp3)

(Check out the accompanying video on their myspace link above- it’s not on youtube)


Jeffrey Lewis interview at LA Weekly

l'any d'amor-desamor i música de jeffrey lewis

January 5, 2009, 9:20 pm

A Year in Love and Music

INSERT DESCRIPTION
INSERT DESCRIPTION
INSERT DESCRIPTION
INSERT DESCRIPTION
INSERT DESCRIPTION
INSERT DESCRIPTION
INSERT DESCRIPTION
INSERT DESCRIPTION
INSERT DESCRIPTION
INSERT DESCRIPTION
INSERT DESCRIPTION
INSERT DESCRIPTION
INSERT DESCRIPTION
INSERT DESCRIPTION
INSERT DESCRIPTION
INSERT DESCRIPTION
INSERT DESCRIPTION

dimarts, 6 de gener del 2009

stooges

M'en anava a dormir (dilluns vaig fer una primera aprox) però demà jà és dia, mes, i any sencer de curro... però em trobo aquesta noticia al Guardian:

Stooges guitarist Ron Asheton dies

The lead guitarist with the legendary rock band has been found dead at his home in Ann Arbor, Michigan. He was 60

Blog: Share your memories of Ron Asheton

The Stooges

The Stooges ... Ron Asheton is pictured on the left. Photograph: /PR

The Stooges guitarist Ron Asheton has been found dead at his home in Michigan. He was 60.

Police told Ann Arbor News that the musician may have been dead for several days before he was found. Although unconfirmed, initial signs indicate that Asheton died of a heart attack.

Asheton was one of the founding members of the Stooges, along with his brother Scott, bassist Dave Alexander and their charismatic frontman Iggy Pop. With Pop, Asheton helped write songs that would set the template for punk rock, including No Fun and I Wanna Be Your Dog. As befits a band from Ann Arbor, their music distilled the experience of being a bored suburban teen and bottled it as a furious and snarling sonic assault. Their feral take on rock'n'roll, full of feedback and clatter, was the perfect backdrop for Pop's wild stage antics, another big influence for punk performers.

For the band's third album, 1973's Raw Power, Asheton became the band's bassist, but when the Stooges reuinted in 2007 he was back playing lead guitar. Although not wildly succesful during their time, they accrued a cult status that led to them being celebrated as heroes for their successful re-formation. Along with some memorable shows, including a riotous performance at Glastonbury festival in 2007, during which organisers failed to quell a mass stage invasion, the band released an album of new material, The Weirdness. It was their first for over three decades.

The Stooges are currently in the running to be inducted into the 2009 Rock and Roll Hall of Fame, along with the likes of Chic, Metallica and Run DMC. Five artists will be chosen later this month.

Tributes for Asheton have been flooding in, including the following message from his bandmates: "We are shocked and shaken by the news of Ron's death. He was a great friend, brother, musician, trooper. Irreplaceable. He will be missed. For all that knew him behind the facade of Mr Cool & Quirky, he was a kind-hearted, genuine, warm person who always believed that people meant well even if they did not. As a musician Ron was The Guitar God, an idol to follow and inspire others. That is how he will be remembered by people who had a great pleasure to work with him, learn from him and share good and bad times with him. Iggy, Scott, Steve, Mike and Crew."

Iggy Pop left the following personal statement: "I am in shock. He was my best friend."

animal collective


Em dec estar trastornant (els anys, l'Alzheimer, la crissi...), el fet es que cada cop m'agraden mes els Animal Collective
Us passo un enllaç per a seguir un concert de la primavera passada.
http://www.youaintnopicasso.com/2009/01/05/download-animal-collective-at-arts-place-lexington-05/

PS: Ara que veig el 05, igual sí que vol dir maig, però també podria dir 2005... no ho sé.

redivivia (Neutral Milk Hotel)


Al mon del R&R és relativament freqüent que artistes i discs que en el seu moment van tenir acollides tirant a fredes, passats uns anys, remuntin moltissimes posicions en la escala de crítica i poularitat (sovint induïda per nous valors que s'en proclamen deutors).
Un cas clar es el de Neutral Milk Hotel, i del seu "In the aeroplane over the sea", un disc temàtic dedicat a Anna Frank (la nena jueva del diari). Hi hà qui l'ha arribat a comparar amb una versió 90 del Sgt Pepper...

The information regarding accolades attributed to In the Aeroplane over the Sea is adapted from AcclaimedMusic.net.[15]

Publication Country Accolade Year Rank
Village Voice United States Pazz & Jop: Albums of the Year[16] 1998 #15
Nude as the News U.S. The 100 Most Compelling Albums of the 90s[17] 1999 #3
Magnet U.S. Top 60 Albums, 1993-2003[18] 2003 #1
Pitchfork Media U.S. Top 100 Albums of the 1990s[19] 2003 #4

Little Richard (El Periódico)

6/1/2009 Edición Impresa EDICIÓ D'UN CLÀSSIC DE LA LITERATURA ROCK

Little Richard narra la vida entre Bíblia i llibertinatge

  1. La biografia 'Oooh, my soul!!!' retrata l'excessiu intèrpret de 'Tutti Frutti'
 Portada de la biografia. Foto:  COL.LECCIÓ DE CHARLES WHITE
Portada de la biografia. Foto: COL.LECCIÓ DE CHARLES WHITE
 Little Richard, a Hollywood, cap al 1955, radiant després de l'èxit de Tutti Frutti. Foto:  COL.LECCIÓ DE CHARLES WHITE
Little Richard, a Hollywood, cap al 1955, radiant després de l'èxit de Tutti Frutti. Foto: COL.LECCIÓ DE CHARLES WHITE

MÉS INFORMACIÓ

RAMÓN VENDRELL
BARCELONA
Negre, gai i el més desaforat dels rockers primigenis, Little Richard (Macon, Geòrgia, 1932) era un escàndol vivent en la conservadora dècada de 1950. Predicador adventista que considera l'homosexualitat "una aberració" i "pecat", Little Richard és un escàndol vivent en els temps actuals, més progressistes o almenys políticament correctes. Charles White recorre a Oooh, my soul!!! La explosiva historia de Little Richard la bipolar, sempre exagerada vida del cantant amb un bigoti que va inspirar el de John Waters.
Richard Penniman (Penniman Books, segell de Penniman Records, havia d'editar per fi a Espanya la seva biografia) va néixer amb la cama dreta més curta que l'esquerra. "Deforme", segons ell. "Caminava d'una manera estranya: un pas llarg i un de curt. Els xavals em deien de tot: maricon, nena, monstre". Les va passar "de tots colors".
El potatge humà en què va créixer al sud profund dels EUA no té res a envejar al descrit per Chester Himes a les seves novel.les harlemites. Hi havia una dona que es tiraven per torns "sis, set o deu xavals", entre els quals Richard. Homosexuals granadets que pagaven per fer fel.lacions i amb qui no va trigar a relacionar-se. I un vident, el Doctor Nobilio, que usava com a reclam el "Fill del Dimoni: el cos apergaminat d'un nadó amb banyes al cap i els peus com les urpes d'un ocell". El seu pare comerciava amb licor il.legal i va morir en una baralla de bar. I de banda sonora, gospel.
Va fugir de casa amb la troupe de Doc Hudson, un xarlatà que venia ungüent de serp. Cantava Caldonia, de Louis Jordan, per atraure el públic. "Era l'única cançó que em sabia que no fos de l'església". Va ser el començament d'una carrera en l'antic món de l'espectacle. Va actuar transvestit en minstrels (vodevil ambulant fet per negres i per a negres) i es va fer un nom com a cantant en xous de varietats.

MAI VIST
Va prendre bona nota de l'impossible tupè permanentat, el maquillatge i l'híbrid de blues i gospel de Billy Wright. I de l'estil amb el piano d'Esquerita, a qui va conèixer al restaurant de l'estació d'autobusos Greyhound de Macon, obert tota la nit, establiment que freqüentava "a la recerca de sexe".
Encara que va gravar per primera vegada el 1951, no va esclatar fins al 1955 amb Tutti Frutti. El món no havia sentit ni vist mai res de semblant. "El seu tupè feia més d'un pam d'altura. I portava la camisa més cridanera del món. Es diria que havia estat bevent licor de gerd, concentrat de grosella i licor de menta, i que després s'havia vomitat al damunt", diu el productor Bums Blackwell. Pel que fa al seu estil vocal, el vers "A-wop-bop-a-loo-bop a-lop-bam-boom" és en la seva veu l'onomatopeia del frenesí. El crit de guerra de Dionís.
El seu regnat (com a rei i com a... reina, deia ell) al rock and roll va ser breu. El 1957 va guanyar la partida la Bíblia amb què participava en orgies, principalment com a tafaner i onanista. Es va fer evangelista, es va concentrar en la música religiosa i es va casar amb Ernestine. El matrimoni va fracassar. "No em casaria amb algú com jo encara que tingués diamants en lloc d'ungles i robins als ulls".
La seva tornada es va produir el 1962. A partir d'aquí, sexe, drogues, pasta, queixes per no tenir més pasta i reconeixement, narcisisme, addicció, mals rotllos. Rutina rockera, sí, però tan passada de rosca que no hi ha qui abandoni la lectura. Fins que el 1977 va tornar als braços del Senyor. Primer com a venedor de bíblies i després com a predicador.
Als seus sermons es presentava com a drogoaddicte i, atenció, homosexual redimit. És millor ignorar les seves absurdes paraules sobre el tema. Ben aviat va conciliar la seva faceta d'home de Déu amb la d'artista profà. En la seva primera actuació a Espanya, a Gijón el 2005, va fer distribuir entre el públic exemplars del llibre Buscant la pau interior.

dilluns, 5 de gener del 2009

també llencen la sabata

Artist:

Eurythmics singer Annie Lennox and Mick Jagger’s ex-wife Bianca Jagger were part of a massive protest in London today over the Israeli military attacks on the Gaza region.

Over 12,000 people marched in Trafalgar Square while Lennox led a subset of the protest in which shoes were thrown at the gates of Downing Street amid shouts of "Shame on you, have my shoe."

In a press conference on Friday, Lennox explained her decision to speak out, saying "I was thinking, as a mother and as a human being, how was this going to be a solution to peace?" Activist Bianca Jagger called on U.S. President-elect Barack Obama to condemn the Israeli air strikes.

For more info go to Sky News here.

This was originally posted on TwentyFourBit.com here.

diumenge, 4 de gener del 2009

céu


Senyora impressionant (almenys per algunes de les fotos que li he vist), fà un "alt bossa nova" (el terme m'el acabo d'inventar) força interessant.

La traducció directa del seu nom portuguès és: Cel (promet).

que passa a Akron?


Need A Musician?

We Provide:
FREE referrals
FREE expert assistance in finding the best musicians
LIVE MUSIC for any occasion
QUALITY entertainment at a REASONABLE price!

Hire one of our musicians today!
Request information online
Or call us at 330.688.4922

Want to know more about our organization?

Akron (Ohio), a 50 Km de Cleveland, 200.000 habitants, totes les fàbriques de pneumàtics dels EEUU. I d'aquí han sortit La Chrissie Hynde, els Devo, els Black Keys (la versió Ohio dels White Stripes), i si considerem la perifèria (Cleveland) els Nine Inch Nails, Pere Ubu, i així...
S'enten donç que llogar un músic a un preu raonable, sigui factible.

dissabte, 3 de gener del 2009

Comparativa de dos pelicules de concerts




I jà per acabar, un llarg article del New York Observer, comparant le peli del Jarmusch, amb la que và fer Jonathan Demme al 2006. Amb excursions a la teoría dels tres Neil Youngs.
Element blockquotehttp://www.observer.com/node/51916Element blockquote



I finalment us aconsello atenció al tram final del film de Jarmusch, en la que asseguts al autobús Jarmusch li llegeix a Young alguns episodis especialment "gore" del Antic Testament, (després d'aclarir a Young on acaba l'Antic i on comença el Nou), Young comenta que un cop va decidir tal·lar uns arbres que havia plantat temps abans, i que per tant ell també podía considerar-se Deu.


sobre cinema i rock

Interessant roda de premsa de Jim Jarmush a la que explica desde com va coneixer Neil Young, fins la forma de treballar per el soundtrack de "Dead Men", el posterior rodatge de "Year of the horse", i la comparativa amb el hip-hop i la forma de treballar de RZA per "Ghost Dog".
Cal perdonar-li la caputxeta que es gasta?

(clicar sobre el títol), (si algú sap com incloure la finestra de You Tube en el texte, agraïria que m'ho expliqués).

PS: afageixo la seva presentació a MySpace (la del Jarmush -s'enten)

"I prefer to be subcultural rather than mass-cultural. I'm not interested in hitting the vein of the mainstream."

Male
55 years old
NEW YORK, NEW YORK
United States



Last Login: 1/1/2009

divendres, 2 de gener del 2009

Blondie (Heart of Glass)


Fà uns dies que a la tele vaig sentint a la Blondie (es el jingle d'un anunci de perfum), i em vé a la memória el Canet Rock (o Roc) del 78, que tal i com va acabar va suposar que no es tornés a repetir mai més. Us afageixo la crónica (més de "sucesos" que musical, de La Vanguardia i de El País).
Buscant el Gig list de Blondie (perfectament ordenat desde 1973), es pot veure que và renunciar a un Paradiso per venir a Canet, i tornar un altre cop a Holanda.

(Perdoneu però la exportació desde la hemeroteca de LV (en PDF), fà que es perdi part del text).

LA VANGUARDIA ESPECTÁCULOS SÁBADO, 26 DE AGOSTO DE 1978 «Canet Roc-78>> Se vetará la entrada a los menores de 18 años Barcelona. — En el «Canet Roc» de este año, que se celebrará el próximo 2 de septiembre en ell Pla d'en Sala, en Canet de Mar, se vetará la entrada a los menores de 16 años y el precio de la localidad se elevará a cuatrocientas pesetas. Alrededor de 50.000 personas llenarán el Pla d'en Sala de Canet para asistir al festival en el que, por orden del Gobierno Civil de Barcelona, no se permitirá la entrada a menores de edad. El presupuesto de los organizadores es de seis millones de pesetas, que, más los gastos de hotel y viajes de los participantes, alcanzan !a cifra de ocho millones. El «Canet Roc» dará comienzo a las 16.30 de la'tarde y se prolongará hasta las nueve de la mañana dell domingo, con la particularidad 'de que se permitirá permanecer^ en el recinto una vez terminado. Contará con la actuación de Blondie, David Allen, Kevin Ayérs, Nico, Ultravox, Bijou, Música Urbana, Los Sírex, «Big Band del Sindicat •Musical" de Catalunya», Tequila, Crema Galilea, Gótic, Banda Trapera del Río, Acra, Modern Gong y otros, además de actos de animación páratela entre ios cuáles se ouon ta con ¡la posible asistencia del travestí Ocañia. Bl cantantesPau Riba, uno de los organizadores, ha manifestado que este año será únicamente espectador. — Efe.

LA VANGUARDIA ESPECTÁCULOS MARTES, 5 DE SEPTIEMBRE DE 1978 «Canet Roc 78», decepcionó El «Canet Roc 78» ha resultado ser un festival mediocre que no cumplió con la expectación que había suscitado. Aparte los conjuntos que figuraban en cartel no aparecieron las figuras que se señalaban como colaboradores del concierto. No subió al escenario Pau Riba, organizador del Canet Roc 78. ni aparecieron Els Comediants, Dolors Leffitte. María del Mar Bonet, ni los del Olana. Tampoco Kevin Ayers, que se presentaba como la estrella del programa. Unas quince mil personas hablan pagado sus entradas. Pero al comienzo y el fiYial del concierto eran unos cinco mil los que estaban presentes. El resto del tiempo afluían gentes por un tiempo limitado que engrosaban la masa del publico. Muchos aficionados que habían llegado desde distintos puntos de España abandonaron el lugar decepcionados por la mala calidad de la música de determinados conjuntos y por fallos del sonido. Los servicios de la Cruz Roja atendieron 53 casos por heridas producidas por botellas rotas, etileno,'drogas, así como diversos tipos de accidentes. Del desfile de actuaciones cabe destacar a «Música Urbana», grupo barcelonés. El buen momento del rock estuvo a cargo de Amargos y Lee1 Simón. Otras actuaciones a destacar: la Blg Band, Deavid Alien y Ultravox. Menos bien recibidos por el público la alemana Nico y Blondie el grupo rock-punk. Tarrv bien actuaron los «Slrex» y el grupo • Gotic». En conjunto, un festival gris, que decepcionó al público.

LA VANGUARDIA TELEVISIÓN VIERNES, 1 DE DICIEMBRE DE 1978 MUSICAL EXPRESS (Miércoles día 6, 4.30 tarde, circuito catalán) En esta nueva edición de «Musical Express» destaca la presencia de un cantautor castellano: Luis Eduardo Aute, un artista polifacético que de alguna forma «rechazó» el éxito fácil y la popularidad que se le ofrecían para volver a los pinceles. Después de varias idas y venidas Aute —el autor de «Aleluyasha completado una breve pero sustanciosa discografía mucho menos comercial si se quiere, pero llena de interés. El programa se completa básicamente con la actuación de Blondie, un dúo inglés que actuó este año en el Canet-Rock de más bien infausta memoria. Blondie es un buen grupo de «punk», esa música que se bate en retirada pero que conserva un puñado de fieles quienes creen todavía en su futuro. Un futuro muy negro a juzgar por los últimos acontecimientos...



ELPAIS.com

Incidentes en el Canet-Roc 78
E. CANALS, - Barcelona - 05/09/1978

De auténtico fracaso puede calificarse la celebración, el pasado fin de semana, del festival de música rock Canet-Rock 78. Algo más de 25.000 personas, un número menor del que esperaban sus organizadores, acudieron a la localidad costera de Canet de Mar -sesenta kilómetros al norte de Barcelona- para presenciar el festival.

Diversos fallos en la organización, unido a la dudosa calidad de algunos de los grupos que actuaron a lo largo de las casi veinte horas que duró el festival posibilitó la proliferación de incidentes. Los servicios de seguridad previstos por la organización se vieron prácticamente desbordados por los asistentes. Algunas de las vallas de protección del recinto fueron rotas por el público, permitiendo el libre acceso al festival de varios miles de personas. Según los organizadores sólo unas 15.000 personas pasaron por la taquilla y abonaron las cuatrocientas pesetas de la entrada.

Los incidentes, ya sea entre personas del público, entre éste y los actuantes e incluso entre los conjuntos de rock, estuvieron a la orden del día. Los servicios de la Cruz Roja atendieron a 53 heridos. La mayoría de ellos lo fueron por botellas rotas, intoxicación etílica y drogas. Se registró un herido por arma blanca y un aborto espontáneo. En diversas ocasiones, los espectadores arrojaron restos de basura al escenario.

Una lata de cerveza vacía arrojada contra la cantante Nico hizo que ésta abandonara el estrado a media actuación. Cuando el grupo Tequila estaba preparando su actuación, los componentes de Ultravox empezaron a montar su equipo para disponerse a actuar. Ello provocó momentos de confusión entre los organizadores, quienes decidieron que fuera el público el que optara por una u otra actuación.

En general, las actuaciones no llegaron al nivel de calidad esperado. De entre ellas sobresalieron las de Blondie, Música Urbana y David Allen, mientras que las demás -Teta Atómica, Gotic, Bijou, Borne, Banda Trapera del Río...- fueron acogidas por el público en medio de una gran indiferencia, cuando no con silbidos y abucheos.

El festival había sido presentado como la despedida de la era Piscis y la llegada de la era Acuario. Pau Riba, que debía hacer la presentación de la nueva era, decidió suspender su intervención a raíz del cariz que tomaba el recital y el alto grado de desorganización alcanzado.


Gig Dates:

02-Sep-78 Paradiso Amsterdam — Holland This conflicts with the Blondie band itinerary, but there may have been a concert with the Buzzcocks on this date. 02-Sep-78 Barcelona — Spain travel (to)
02-Sep-78 Canet de Mar Barcelona — Spain This conflicts with the Blondie band itinerary, but there may have been a concert on this date Concert
04-Sep-78 Vereeniging Nijmegen — Holland w/ Buzzcocks Concert,
Blondie European Tour 1978 August-September

els fills de Lee Marvin (born under a wandering star)


The Sons of Lee Marvin

ORGANIZATION

The Sons of Lee Marvin is a "secret" society founded by Jim Jarmusch for certain select people who bear more than a passing resemblance to the actor Lee Marvin. The club meets occasionally to watch Lee Marvin movies together.

NameOccupationBirthDeathKnown for
Nick Cave
Singer
22-Sep-1957 Bad Seed
Jim Jarmusch
Film Director
22-Jan-1953 Permanent Vacation
John Lurie
Musician
14-Dec-1952 Fishing with John, Lounge Lizard
Thurston Moore
Musician
25-Jul-1958 Sonic Youth
Iggy Pop
Singer/Songwriter
21-Apr-1947 Iggy and the Stooges
Tom Waits
Musician
7-Dec-1949 Heartattack and Vine
Neil Young
Musician
12-Nov-1945 Crazy Horse


Do you know something we don't?
Submit a correction or make a comment about this profile

Mal rotllo... jà els hi han posat la columna de la data de mort.

El Lee Marvin era un actor especialitzat en papers rudes, una de les seves primeres pelicules va ser competint amb el Marlon Brando (dos bandes de motoristes s'enfrentaven entre ells i contra l'ordre general), la banda del Marvin es deien "The Beatles", Salvaje (The Wild One, 1954).

Una bona alternativa per veure a gairabé tots en acció es la película Dead Men (1995).



Copyright ©2008 Soylent Communications

dijous, 1 de gener del 2009

l'anunci de l'audi (o era un altre)


Oh Laura (vaja nom per un grup suec), i que conec a partir d'un jingle d'anunci de cotxes. Però si t'els escoltes estàn força bé.

PS: no era del Audi, era del Saab (més local, potser s'enten més).

el veritable "xulo putes"


Willy DeVille was born William Borsay in Stamford, Connecticut (he took the name Willy DeVille in 1974). His maternal grandmother was a Pequot,[6] and he is also of Basque and Irish descent. As he put it, "A little of this and a little of that; a real street dog."[7] DeVille said about Stamford, "It was post-industrial. Everybody worked in factories, you know. Not me. I wouldn’t have that. People from Stamford don’t get too far. That’s a place where you die."[8]

Cony i resulta que jo em pensava que era de New Orleans, i te influencia basca...

qui té el costo?


Us afageixo al Holla Walla un tema del darrer album del G Love.
Apa siau.

Katrina and the waves (de la Wikipedia)


Hurricane "Katrina"

When Hurricane Katrina and its storm surge devastated much of the U.S. Gulf Coast in September 2005, the MSNBC news program, Countdown with Keith Olbermann, dubbed its coverage of the hurricane, "Katrina and the Waves"; the name also appeared in numerous headlines and blog postings. A New York Times reporter contacted Katrina Leskanich, who said: "The first time I opened the paper and saw 'Katrina kills 9,' it was a bit of a shock. ... I hope that the true spirit of 'Walking on Sunshine' will prevail. I would hate for the title to be tinged with sadness, and I will have to do my own part to help turn that around."[2]

Anem de fobies?




Espero que començar l'any amb un post crític no em predispossi al mal rotllo.
Hi han unes quantes figures que gairabé sempre s'em han atravessat.
Bono i els U2, Elton John (d'aquest he de reconeixer que té algunes peces magnífiques), el Freddy Mercury i la seva banda, el Bob Geldof...
To be continued...