

I jà per acabar, un llarg article del New York Observer, comparant le peli del Jarmusch, amb la que và fer Jonathan Demme al 2006. Amb excursions a la teoría dels tres Neil Youngs.


I finalment us aconsello atenció al tram final del film de Jarmusch, en la que asseguts al autobús Jarmusch li llegeix a Young alguns episodis especialment "gore" del Antic Testament, (després d'aclarir a Young on acaba l'Antic i on comença el Nou), Young comenta que un cop va decidir tal·lar uns arbres que havia plantat temps abans, i que per tant ell també podía considerar-se Deu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada