Baix aquest concepte (com diría Gaspar -no el rei, l'altre), es defineix un univers en el que hi cap una mica de tot. Bàsicament es tracta de recollir la tradició musical local (desde el lloc més exòtic, fins la cantonada de casa teva), seleccionar els talls més easy-listening, buscar portades creatives, i embolicar-ho tot amb textes amb connotacions antroplógiques i sociológiques (de volada variable).
El fet fonamental és que tot acaba venint d'alguna arrel "world". En definitiva es no voler denominar com a Folk alló que no prové de la cultura angloamericana. Alguns dels exponents més significatius del concepte (David Byrne) denigren del terme jà que el limiten a "raresses" i per tant el limiten a un públic massa específic.
Per la www trobareu molts llocs en els que podeu passar temporades "situats musicalment" allà on vulgueu.
Apa siau
PS: Aprofito per incloure una foto de Alan Lomax (als inicis dels 50 es va patejar la "pell de brau" i les illes per gravar-ne tot el que va trobar de les arrels "world" del país).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada