Primer cop que els sento en directe (veure'ls va ser una mica de lluny- amfiteatre tercer pis i ben al darrera, tot i així el segon set de bisos em vaig poder situar a platea al costat de les taules).
Opinió completament favorable tot i que amb forces canvis respecte a la audició diguem-ne simple. De entrada els trobo molt propers a una mena de simbiossi Grateful Dead plus The Band, inclus la veu de Tweedy em porta a la de Jerry Garcia (el de les millors époques). Alguns dels crescendos em van semblar massa a prop de el que en podriem dir Grandiloqüencia Comercial... i a cops em recordaven, ves qui ho anava a dir, els Iron Butterfly del In a gadda da vida de la meva tendra infància... Sols que cada tornada del Tweedy a la simplicitat més crua i nua, et fà saborejar-ho amb més gust.
Molt poques peces, dos?, del darrer o proper disc (segons com t'ho miris), i un recorregut ampli per la seva història.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada