dijous, 6 de novembre del 2008
beatles
Aquesta entrada la he anat deixant per més endavant...
Però cal jà dir-ne alguna cosa.
Sense dubte van ser els que van portar l'estandart del canvi als nivells del màxim exponent (premsa, teles, indignació dels adults, cabells llargs...)
Si, en un inici feien un rock fresc i simpàtic, pero innovador, van anar evolucionat cap a molts estils utilitzant desde la música britanica tradicional, fins ragas hindús, amb excursions aïllades a la música atonal.
Un disc com el Sargent Pepper's és una obra mestra. El disc blanc n'és un altre.
El primer disc que vaig tenir de R&R va ser seu i era el (8 days a week) en single, em sembla que la cara B era el Ticket to ride. Tot i que reconec que Lennon/Mc Cartney eren els cracks, sempre he sentit una especial predilecció per el Harrison. Va atrevir-se a fer un disc triple que encara sento amb molt de respecte "All things must pass" (sempre en aquest to puntet depressiu).
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada