Un disc d'aquells que costa oblidar, una única peça en les dos cares del LP, de fet venia a ser un album conceptual, els encadenaments es suposava que eren re-entrades del mateix tema. Va ser un top 1 als EEUU, però no va superar als UK al Stand Up (un altre bon disc). Recordo al Ian Anderson al palau d'esports de BDN (1974- approx), i malgrat que la consistència del grup era notable, vaig pensar que tirava molt a pallassada. Avui en dia segueixen en actiu, vaja imagino que el únic que segueix tirant es el Ian Anderson.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada