Miles Davis ve a ser com una revolució en el jazz, no és que no haguessin existit revolucionaris previs en aquesta disciplina, però Miles va saber reunir les millors bandes per a fer jazz.
El meu primer disc (no clàssic de Miles) va ser el Live Evil, en una mateixa sessió tenies al Jarret, Corea, Mc Laughlin, Hancock, De Johnette.
Afageixo la portada. Del mateix dibuixant que l'Abraxas de Santana.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada