dissabte, 1 de novembre de 2008

dylan


Dylan, puff...
Segur que és el referent definitiu, però perqué és tan difícil?
Ho toca tot, i sempre diferent el Never Ending Tour, quants cops descobreixes que la peça que està apunt d'acabar no era la que t'havies imaginat?
Qui pot presentar al segle XXI un disc dels 60 i que soni com si l'hagués acabat de fer?
L'últim és dels 70, però és impressionant.
Va fer el seu primer a BCN quan jo havia decidit casar-me, tot i així l'he pogut veure (i sentir) tres vegades. Mai m'en cansaría.
El que passa és que es ben extrany el senyor Zimmerman. Recordeu les seves excursions espirituals? Tocant al Vaticà? Sembla que và acceptar posar música a un anunci de compreses!!!
¿Do you Mr Jones?
Li perdono tot