the doors

Aquests es van posar el nom directament després de la publicació de un llibre mític per el entorn hippie dels 60 "The doors of perception" un llibre del Aldous Huxley i que venia de uns versos del William Blake en un recull dedicat al "Maridatge del cel i l'infern", en definitiva LSD, substancia psicotrópica que als 60 jà poratva uns quants anys de utilització, peró que va ser aleshores quan es va fer popular i que es va penjar al mite hippie.
L'any 1992, jà feia uns anys que el Jim era mort però en una visita la Pere Lachaise semblava que l'únic VIP enterrat allí fos ell, recordo que al devant de la seva tomba em vaig trobar una penya multinacional, amb guitarres, flors, porros, enfí... aixó que en aquell cementiri hi ha enterrats desde l'Apollinaire, a la Callas, al Paul Eluard, i algún Rotschild...
No sé si es cert pero em va semblar sentir en algun moment que el Morrison i el Coppola havien estat companys d'escola. I que el inici i final de Apocaypse Now, amb música dels Doors eren un homenatge al Jim.