La música "soul", així en deiem a BCN, al rythm & blues fet per negres, va ser el que vàrem utilitzar prioritariament com a música de ball a la meva adolescencia. Fos una disco o una festa particular mes de la meitat dels temes eren "soul". Eren especialment apreciats els discs d'una discogràfica francesa (em semla que es deien Formydable -així amb la i grega), i que s'enllaçaven els temes com si tinguessis dos giradiscs, a més a més hi havia una cara de ràpids i una de lents.
El pobre Otis va morir l'any 67, uns anys després ens seguía fent servei.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada