dissabte, 1 de novembre de 2008

inicis


Des de quan escolto rock? Potser sería més fàcil dir des de quan m'enrecordo del que li diem rock.
Vaig néixer a sudamerica i allí tot arribava molt de pressa. Recordo el cinema del meu barri ple d'adolescents xisclant com a boges quan van estrenar A Hard's day night o Help. Recordo el Paint it Black -ja aleshores els Stones s'havien fet amb una imatge de gent perillosa-, el Donovan i fins i tot el François (Oh Yeah).
En aquells anys jo estudiava el violí, una eina miserable en mans d'un aprenent, però hi posava interès, tot i que mai vaig aconseguir una digitació acceptable. En el fons somiava en guitarres elèctriques i bateries.
Un dels grups autòctons que recordo és el que apareix a la imatge, Los Saicos, tenien una selecció de peces d'alló més bestia, la més coneguda Demoler "echemos abajo la estación del tren", en aquella època, i penso que ara també, sols havia una a tot Lima, i tampoc es tractava de quedar-nos sense. Vistos amb la perspectiva de més de quaranta any eren una pre-encarnació del punk.
Això no vol dir que el "underground" fos gaire visible, era més fàcil sentir al Palito Ortega, o al Luis Aguilé, que a qualsevol banda "rocanrolera".
La meva arribada a Barcelona va coincidir amb la època més lluïda de grups com Sirex, Bravos, que tot i que no se'ls pot treure mérit, els trobava més tous que el que havia sentit a Perú.
Tot va començar a millorar quan vaig passar de portar pantalons curts, i vaig descobrir les matinals de rock del Salon Iris (al carrer València) des de fà molts anys enderrocat.
Poc després va obrir el Zeleste, i també van començar a fer escala a Barcelona grups del star system. Però això ja miraré de tocar-ho més endavant.